CRÒNICA DE LA PRIMERA VOLTA DE LA LLIGA DEL CADET B
No acostume a escriure posts dels meus equips, però crec que la ocasió ho mereix. Aquest any estem en la categoria cadet, nivell 3. Tenim un equip que per uns motius o altres ens hem vist en la situació que sols som 6 jugadors, (per sort altres equips ens poden tirar una maneta sempre que poden). Açò sens dubte és un gran handicap, en primer lloc pel simple motiu que fer entrenes amb 5-6 jugadors és complicat, ja que certes coses no es poden treballar de igual forma, a més, encara que als partits ens estan ajudant molt els infantils, ells no entrenen amb nosaltres, pel que els sistemes de joc que podem entrenar no serveixen per als partits.
Tot i açò ens trobem en la situació que hem guanyat els 5 partits disputats posant-nos líders del grup, cosa impossible de pensar fa uns mesos, a més d’haver arribat a semifinals en la lliga valenciana. Els cinc partits han transcorregut de similar forma, amb una doble cara. Els partits es podrien dividir en dos parts, una primera que dura entre 15-20 minuts on regalem al contrari molts puts fàcils, tenim falta de concentració, falta de lluita en el rebot, mala col·locació en defensa i sobretot por d’encarar l’anella, cosa que ens sol situar baix en el marcador; i una segona part on el sacrifici i la lluita, a més de la qualitat individual dels jugadors, decanten el marcador del nostre costat aconseguint victòries molt ajustades.
Aquesta doble cara de la que parle son les dues cares que defineixen un bon equip o un equip desastrós, un guanyador d’un perdedor i que per sort o per desgràcia nosaltres som capaços de manifestar en un mateix partit.
Parle d’equips que no treballen al camp, que no tenen sacrifici ni lluita pels balons, jugadors sense companyerisme on prima la mancança d’ajudes defensives, falta d’idees, falta de confiança en un mateix i d’autodeterminació, jugadors que acaben el partit sense suar la camiseta, en definitiva, equips sense cap tipus de compromís dins del camp, i per desgràcia açò és el que fem durant molts minuts dels partits.
Per altra banda, i per sort, compensem aquestos minuts tan dolents amb els minuts magistrals de joc de equips guanyadors. No parle d’un basquet espectacular, simplement parle de fer les coses bé i amb gana, de lluitar cada baló com si fora l’últim, de que quan un company falla en defensa sempre hi ha un altre per tapar eixe error i col·laborar en la defensa, de buscar l’anella com si fos allò més important, de ser capaç de fer 4 atacs i defenses consecutives amb totes les forces i estar preparat per a la següent carrera, d’acabar exhaust en cada temps mort o cada segon de respir, de creure que som els millors i que ningú ens pot llevar el baló de les mans, i sobretot que no podem perdre cap partit jugant al 200% perquè al fi i a la cap lo més important és l’esforç i el sacrifici dins del camp, que cadascú conega el seu lloc i el seu treball i que ho donen tot dins del camp.
He de dir que tenim moltísimes coses a millorar, la majoría d'elles es refereixen al apartat defensiu, on per moments la nostra defensa és un coladero, i en atac encara hi han jugadors que no han acabat d'assumir el rol marcat per l'entrenador i que han d'aportar molt més, han de confiar molt en ells, ja que misteriosament obtenim millors resultats atacant una defensa en zona que una individual, ja que tenim bons tiradors, però no tot es pot solucionar desde el perímetre, hem de ser més resolutius en el un contra un.
Com he dit abans la primera volta ha sigut molt bona, encara que prou millorable, ja que no podem tindre un nivell tant baix durant mig partit i un nivell tan alt durant l'altre mig. Si som capaços de estar al 100% durant 20 minuts hem de treballar per allargar eixos minuts i aconseguir estar així d'entregats tot el partit.
Abans de parlar dels jugadors un a un m'agradaría agraïr l'ajuda prestada per tot l'equip infantil, on la veritat que s'han notat el alt nivell que tenen, sobretot en defensa i sense els cuals no haguerem conseguit aquestos resultats. També agraïr a Joan Brines la seua col·laboració ja que es nota molt quan ell está tant en defensa com en atac aportant tot allò que tanta falta ens fa i sens dubte quan pot jugar amb nosaltres l'equip guanya moltes opcions.
Per últim m'agradaría valorar algunes coses dels meus jugadors:
Carles Llopis: va començar desubicat en l'equip, ja que en principi tenia un dels rols importants de l'equip, fer que funcionara dins del camp. Tinc clar que per a un base adaptar-se a un entrenador nou és més complicat que per als altres jugadors, no obstant en els últims partits ha arribat al punt que li he demanat. Alta intensitat en defensa, poques pèrdues de baló i anotació. M'agradaria destacar el bon paper que ha fet aconseguint rebaixar les pèrdues de baló al mínim i tractant de tindre més relevància en atac. Així i tot pense que ha de millorar principalment en la direcció d'equip, hem de jugar al ritme que necessitem, no al del rival, i això entre altres coses és faena seua, a més ens falta organització dins la pista, i Carles ha de ser eixe jugador que done serietat, ordre i tranquilitat a l'equip.
Ian Fuentes: En la meua opinió és el jugador de major condició de l'equip, podría ser el millor tècnicament, podría ser el millor per velocitat, podría ser el millor tirador, pero tot es queda en podría. No hem de negar l'evidència, i és que tots els partits que hem guanyat han sigut en gran part per la seua resolució en atac, però això no es prou, no em val que durant el tercer i quart període siga el millor i que en els dos primers siga una sombra de lo que pot ser. L'equip necessita este jugador per a ser competitiu, ja que ara que he vist tots els equips de la lliga no m'equivocaría si diguera que quan está al 100% és el millor jugador, el problema és que normalment està al 50% en quant a esforç. Per altra banda, la part bona en esta primera volta es que pareix que en els últims partits ha millorat en defensa, treballa, no al nivell que deuria estar, però comença a fer-ho. En atac sens dubte es importantíssim, però tal volta li falta la valentía i determinació de trencar més en el un contra un i deixar de dependre tant del tir exterior.
Joan Pons: Joan s'ha convertit en el líder de l'equip, no per ser el millor, ni per ser més o menys ràpid o més o menys alt, simplement per treball i esforç. Un líder és aquell que treballa al màxim en cada entrene, en cada partit, que s'esforça tot el que pot independentment de que estiga o no acertat, que sua fins l'ultima gota d'energia dins del camp i quan ja no pot més segueix corrent com el que més, un líder és aquell que contagia la resta de l'equip per a portar-lo a la victòria, i això és el que ha estat fent Joan durant aquests mesos. Principalment he de destacar el seu treball en els entrenes, tot esforç, treball i constància, i els fruits han arribat en forma de una bona defensa i de molts recursos individuals en atac. La part negativa és que aquestos recursos fan que en ocasions peque d'individualista i no vega el pase fàcil dins del camp. Ha de treballar per a millorar la visió de pase i ajudar als companys a anotar, ha de començar a crear-se opcions en atac sense el baló en les mans, treballant per a rebre en millors situacions i millor orientació, i sobretot ha d'apendre que en un partit tot no ix com uno vol però que a pesar d'això ha de seguir centrat en el seu treball i no preocupar-se pel que fan o diuen els rivals.
Andrei Pohrib: L'evolució d'Andrei ha sigut molt bona. Ha aconseguit convertir-se en un jugador que pot ajudar a l'equip, i comença a aplicar allò que fa en els entrenes. És capaç d'estar en moments importants del partit i col·laborar en defensa. També ha millorat molt l'aspecte rebotejador i els moviments amb el baló en les mans. En la meua opinió sols té un aspecte negatiu, i és el poc esforç demostrat en els entrenes, ja que quan es tracta de jugar o de fer algún exercici de tir o tècnica és el primer en estar, però quan l'exercici requereix algún esforç físic sempre tracta d'evitar-lo, de no esforçar-se i de buscar la manera de no fer-lo. En l'últim partit ya va vore reduits els minuts de joc per este motiu, per falta d'esforç, i ara poc a poc anem buscant solució, ja que amb un poc més en cada entrene els avanços hagueren segut molt millors. Això sí, és la sonrisa de l'equip, no sabem com ho fa però sempre està en totes a l'hora de divertir-se.
Eric Madero: Eric és un cas similar al de Joan, és pur esforç i treball tant en entrenes com en partits, ho dona tot en qualsevol part del camp. És el jugador que tots els entrenadors volen tindre al seu equip. Encara que no destaca per l'altura és un gran rebotejador i en defensa sempre està a punt de fer l'ajuda al company. En atac es mou bé i troba ràpidament el lloc per a rebre en bona posició, el problema es que per les característiques de l'equip en ocasions ha de jugar o defendre a un pivot, i això sens dubte és un treball molt difícil per a les seuses condicions físiques. En atac ha d'apendre a buscar solucionns quan el seu defensor és molt més alt que ell, bé amb fintes, jugant de cara o bombejant el tir, i en defensa tal volta deuría començar a defendre més per davant al pivot contrari o a tres quarts, ja que físicament sol estar en desventaja.
Eric Codina: Va començar molt dubitatiu, però amb el pas de les semanes s'ha convertit en un jugador imprescindible, ja que li aporta molta presència en el rebot, faceta on l'equip patix molt. En els últims partits ha sigut decisiu, ja que a més de ser el dominador del rebot ha conseguit anar millorant l'anotació aportant entre 6 i 10 punts al equip per partit. Encara podría ser molt millor jugador per a este equip, simplement li fan falta tres coses: la primera millorar el seu estat físic, no pot ser que un jugador tant important no puga estar més de 4-5 minuts en pista perque es cansa i no pot aguantar el ritme, i açò té fàcil solució, esforç en els entrenes, cosa que de moment no ha acabat de aparèixer. Espere que després de Nadal açò quede solucionat. La segona cosa a millorar és que deu aprofitar la seua superiortat física en quant a tamany per ser més fort en atac, fent-se lloc i atacant l'anella, ja que a tot açò hem d'afegir que tècnicament és molt superior als pivots rivals. Per últim li queda eliminiar eixa manía que té de fer faltes inútils quan està cansat, faltes que en lloc d'ajudar li resten al equip.
Paco Sempere: La meua tasca com a entrenador no deuria ser valorada per mí, però ja que he opinat dels meus jugadors no vec just que ells no veguen la meua valoració.
En l'apartat bó crec que podría dir que he aconseguit dominar l'equip i trobar el ritme que necessitem als partits. Es veu una evolució clara en ells en quant a tècnica individual i comencen a aplicar-la en els partits. També estic content en certs moments de direcció de partit ja que considere que he pogut ajudar a l'equip a traure bons resultats, i per últim, llevat del partit en Gandía on reconec que el àrbitre em va traure un poc dels nervis, he tractar amb respecte els meus jugadors i rivals sent aquest un dels meus objectius cada temporada.
La part negativa es que opine que no li he sabut traure el màxim a l'equip, hi han molts moments en que perc el control del equip i no trobe la manera de reconduir-lo ràpidament. No he sabut fer que l'equip eixira enxufat desde l'inici dels partits. En els entrenes encara que tinga pocs jugadors he de treballar més la part tàctica i oferir solucions als jugadors, i personalitzar un poc més els entrenes en l'apartat físic.
Desde principi de temporada un dels objectius era gestionar millor els temps morts, cosa que pense que no sempre faig del tot bé, i encara que reconec que he millorat en eixe aspecte encara no li trac tot el profit que cal als temps morts, no em refereixc al que es parla o modifica en el propi temps mort, sinó al moment en que son utilitzats i perquè són utilitzats. Continúe guardant eixos temps per a frenar bons moments dels rivals i per a preparar jugades puntuals, que encara que moltes vegades ens donen punts, crec que deuría alternar-los també en situacions on el temps mort simplement siga per millorar les situacions d'atac i solucionar problemes de joc.
Amb tot açò acabe l'anàlisis de la primera volta, donant les gràcies als jugadors, pares, mares i companys que han fet que disfrutem aquests 3 primers mesos de competició. La segona volta possiblement no siga tan bona en quant a resultats, tal volta pergam el nostre primer partit, tal volta els pergam tots, o igual els tornem a guanyar tots, però com dic als meus companys: QUE NOS QUITEN LO BAILAO!!!
PD: Aquest dissabte comencem la segona amb el partit més complicat de la temporada, en casa de Bellreguard a les 12:00.
No hay comentarios:
Publicar un comentario