Entrevista: 49- David González Martínez

Hoy hablamos con un jugador que para muchos ha sido un referente,.. no puedo ser imparcial en este caso,.. pues para mi siempre fue un jugador especial,.. un referente ya no solo en juego,.. también en capacidad de superación, en saber estar en las buenas y en las malas,.. un jugador que se hizo grande,.. fue el deportista del año del club en su 1ª edición,.. fue de los más jóvenes en debutar en categoría junior y luego en categoría senior,.. se hizo un hueco entre la mejor generación de jugadores que hemos tenido (la de Pascual, Paco Ferrer, Juanjo y cia),.. un magnifico base,.. aunque siempre tuve la impresión que podía haber sido un escolta anotador increible (si no se hubiera dedicado a organizar y dar tantos balones a los compañeros y se hubiera dedicado a correr y romper en el 1x1 hubiera sido un jugador que hubiera pasado los 30 puntos en muchos partidos con facilidad,.. era demasiado generoso,.. le falto esa pizca de "egoismo" -bien entendido- pero eso solo es una impresión mía). Os dejo con DAVID GONZÁLEZ MARTÍNEZ.

Comença la jugada, tenim baló, traiem de fons i ens disposem a pujar el baló cap a la cistella contrària, d'esta jugada depén el partit:

1) Nom complet i any de naixement.

David González Martínez, 1977.

2) Per què te vas apuntar a jugar a bàsquet?

Després del pas pel handbol i el futbol, no estava satisfet del tot. L’estiu que vaig fer els 13 anys vaig provar al bàsquet. Aleshores vaig descobrir que era el meu esport favorit, m’apassionava. Eixe any em vaig apuntar a bàsquet a l’escola esportiva amb el meu col·legi: “Rebollet”. Després vaig formar part de la selecció de l’Escola Esportiva, i encara que no vaig jugar ni un sol minut, vaig decidir continuar fins fitxar pel cadet del CB Oliva. Això sí, va ser gràcies a la lesió d’un company, ja que vaig estar descartat d’inici.

3) Quin és el teu primer record en el C.B. Oliva?

Un partit del juvenil antològic dels Pascual, Juanjo, Julio, Ferrer i companyia, que vaig anar a vore amb alguns amics al Poliesportiu del CB Oliva contra el CB Lliria, on ja jugava Luengo. Quin nivell! Estava alucinat. Va ser l’any que vaig començar a jugar en la lliga escolar.

4) En quina posició jugaves i que número portaves?

Primerament jugava d’escolta i portava el número 8. Més tard em vaig reconvertir a la posició de base.

5) El teu millor record en la teua etapa de jugador?"

Difícil, molt difícil perquè en són molts. Després de 20 anys com a jugador, recorde, segons em venen al cap, els primers entrenaments amb Miralles, la fase d’ascens contra el Gandia del segon any de cadet, l’etapa al júnior de Paco Lleches, l’elecció com a millor esportista del club l’any 1994, La Penya de la Granera, els morats i el dolor després dels partits, el repàs mental de cadascun dels partits jugats, la manta amb què ens tapàvem en l’hivern a la pista exterior, les hores i hores al poliesportiu, les peses als turmells per ser més àgil, el primer partit de debut amb el Sènior antològic de Pascual, Paco Vives, Paco Ferrer i companyia, els partits guanyats a l’últim segon…, els tornejos de 16 hores de bàsquet, la gran quantitat de companys amb els que he coincidit i que t’ajuden a superar-te, els partits amb els mítics Pep Oltra, Sòria, Paco Lletges, Vicent Just, etc. (“tu a córrer sense parar i acabes els contratacs” em deia el Presi). L’última etapa al Sènior B, i molts més que em deixe. No acabaria mai.

6) I el pitjor?

De roïns n’han hagut uns quants també. La mort de la germana d’un amic i company del júnior abans d’un partit. La ràbia després de les derrotes…, i la primera retirada com a jugador federat, certament no estava preparat. Mai acabes d’estar preparat del tot.

7) El millor jugador amb què hages jugat?

També molt difícil. He coïncidit amb un fum de jugadors excepcionals al CB Oliva. Encara que m’arriscaré i deixaré de banda la diplomàcia per una vegada: Pascual.

8) El company amb què millor t'emportaves?

Sempre he intentat mantindre una bona relació amb els meus companys. Òbviament amb alguns ha estat millor que amb altres, però, sincerament, no sabria destacar-ne una per damunt de la resta. Ho sent.

9) Qui ha sigut per a tu la persona més influent en el bàsquet?

No acabe d’entendre massa bé la pregunta. Si està referida a la persona que més ha influït en la meua trajectòria, destacaria a dos: Salva Miralles i Paco Lleches. Si està referida a les persones que més han influït en el bàsquet a Oliva, he de reconèixer l’aportació de molts companys que han estat i són clau per al club, que a més dedicar-li moltíssim temps de les seues vides i altres sacrificis personals, han hagut d’assumir papers incòmodes o que han requerit de molta valentia en determinats moments. Els mateixos Miralles i Lleches, Pep Oltra, Fran Sòria, Óscar Roca, etc. (Conec la història dels inicis, però no l’he viscuda, i hui en dia estic prou despenjat).

Ja han transcorregut els primers instants de la jugada, veurem si l'elaborem i aconseguim una bona posició de tir a cistella.

10) Qui va ser el teu referent?

Mmm…, com a jugador vaig començar fixant-me molt amb Miquel Sigalat, base del primer cadet on vaig jugar. També amb Alex Morell, base júnior quan vaig començar a jugar. Després vaig apendre molt del Paco Vives quan va vindre de Gandia, ja que el seu desplegament de recursos tècnics i físics aleshores em van marcar molt, era com un llibre obert si el fixaves.

11) Amb quin equip rival et motivaves més?

En la primera etapa de jugador amb el Gandia, encara que vam tindre poques ocasions d’enfrontar-nos. Després, solia motivar-me amb els equips que ocupaven els primers llocs a la classificació.

12) El teu millor partit?

Crec que va ser un de Júnior que vaig arribar als 40 punts. No sé.

13) Y el pitjor?

Molts, n’han hagut molts de roïns. De tota manera, recorde un partit, ja en l’etapa sènior. Perdiem contra pronòstic i l’actitud de l’equip no era l’adequada. Miralles em va donar entrada, vaig fer una mala selecció de tir i em va canviar de seguida, no veig durar ni un minut en pista. La meua reacció va ser recriminar-li el canvi, discutir amb ell i abandonar el partit. Vaig fer allò que mai ha de fer un jugador, abandonar al seu equip. Ni l’equip, ni l’afició, ni el club, ni per descomptat Miralles, mereixien això. Després ho vam parlar, em vaig penedir i els vaig demanar disculpes. Però sempre portaré eixa espineta clavà en el cor com a jugador.

14) Alguna anècdota que recordes.

Moltes. Impossible contar-les totes.

15) Un ídol en el básquet.

La veritat és que no he sigut mai d’ídols, tampoc en el bàsquet.

16) Quins van ser els teus entrenadors? Què t'aporta cada un d'ells?

Ostres. Al llarg de 20 anys n’han hagut uns quants. Miralles en Cadet i en Sènior, primerament em va aportar la base fonamental dels coneixements del bàsquet, després em va transmetre el veritable joc del bàsquet (si més no, ho va intentar). Alex Morell ens va entrenar el segon any de cadets, d’ell destacaria que em va descobrir la picardia. En tercer lloc Paco Lleches, d’ell destacaria que em va ensenyar a pensar en joc i sobretot va contribuir a formar-nos com a persones, se’ns dubte es notava que era un professional de la docència. Després van vindre altres, si no recorde mal: Fran Sòria, Álvaro Calatayud, Paco Vives, David, Miguel Angel Parra, Paco Sempere…

17) Podries donar algun consell a les noves generacions?

I tant que sí. Que valoren el club que tenen i treballen dia a dia per fer-lo gran, més enllà dels personalismes. I sobretot, que gaudisquen com a jugadors/es intensament, ja que els anys passen molt ràpid!

18) Per què vas deixar de jugar?

Principalment per falta de temps. Primerament vaig tindre una retirada en fals ara fa quatre anys, reconec que va ser precipitada. Afortunadament, després el club em va donar l’oportunitat per tancar bé la meua etapa com a jugador federat. Finalment, va ser la temporada passada quan vaig penjar les botes, o la samarreta. Vaig intentar donar el millor de mi mateix, dissortadament el resultat va estar per baix del que m’esperava. De tota manera eixa vegada sí vaig quedar plenament satisfet perquè en allò més important, que va ser l’ESPERIT COL·LECTIU i el JOC EN EQUIP vam complir. A més a més vam obtindre un bon lloc a la classificació.

19) A que et dediques ara?

En estos moments em dedique a la política.

20) Quins projectes tens per al futur?

M’he fet el propòsit ferm de repenjar-me al bàsquet a través del CB OLIVA el més prompte possible, ni que siga entrenant quan puga. Més endavant m’agradaria portar a un equip com entrenador. En qualsevol cas, estar a disposició del club per a tot allò que considere.

21) Altres aficions.

L’activitat física i l’esport en general, la ciència ficció, la lectura, la festa de moros i cristians, els meus fills i la meua família.

Entrem en els últims segons de la possessió, hem mogut bé el baló i només ens falta fer arribar el baló a la jugadora millor col•locada per a ficar canastra

22) Queden 3 segons de possessió, perdem de 2, demanes el baló per a jugar-te el triple o la passes al company que esta assoles en el cantó per a tirar?

En cas que tinga millor posició de tir que jo, la passe al company que està soles per tirar.

23) Què t'ha quedat, com a persona, de la teua etapa en el club? Quins valors creus que deu de transmetre un club esportiu?

La meua trajectòria personal i vital no s’enten sense el bàsquet, així de clar. Respecte als valors que deu transmetre un club esportiu, reitere: l’ESPERIT COL·LECTIU i el JOC EN EQUIP. Això no vol dir que hem renunciar a fomentar al màxim les capacitats i la creativitat individual. Hem de formar persones sobretot.

24) Alguna cosa que vullgues dir o que hages volgut dir en algun moment i que no ho vas dir per una o altra raó?

Només que espere continuar creixent com a persona junt a tots els que heu format, formeu i formareu part del CB OLIVA. També espere que els meus fills algun dia, si així ho desitgen, formen part del club, al que considere la meua segona família.

VISCA EL CB OLIVA! PER MOLTS ANYS!

Final de possessió i final de partit,.. s'aconseguix la cistella i la victòria