Entrevistas: 19- Carles Ballester Faus

.

Carlos Ballester "Balles" es un dels pioners del club, va formar part del primer cadet que es va fer i després es va ajuntar amb la generació de Julio, Juanjo, Pasqual, Juancar,.... per alguns de moment la millor generació de la història del club. Va ser capità i era respectat per tots, jugava d'escolta molt ràpid i encara que semblava que no estava centrat, el cert era tot el contrari tenia les idees molt clares. Una anècdota es que va fer la primera cistella centenària del club en un partit en Vilallonga de juvenils, en un temps mort i amb el suport dels seus companys va ser l'encarregat de fer la cistella que ens donava 100 punts, també va fer el curs de monitor a Bellreguard, així que podria entrenar quan volguera, va deixar un bon record en tots i en acabar la seva etapa juvenil se ho va deixar.

Comença la jugada, tenim baló, traiem de fons i ens disposem a pujar el baló cap a la cistella contrària, d'esta jugada depén el partit:

1) Nom complet i any de naixement.

CARLES BALLESTER FAUS, àlies BALLES, 1972

2) Per què te vas apuntar a jugar a bàsquet?

Perque amb 14 anys em van posar ulleres “de cul de got”, i jo, que era un grandíssim futbolista en potencia (ja ho he demostrat després, en utilitzar lentilles) vaig pensar que el bàsket era un esport prou menys violent per a poder-lo practicar amb ulleres. De fet, recorde un tal Kurt Rambis...

3) Quin és el teu primer record en el C.B. Oliva?

Un partit del torneig de fira, cadet, contra els lejieros de Gandia, l’entrenador era Miralles i em va portar de l’equip de l’Institut d’Oliva; vaig jugar els últims minuts, i no tenia ni camiseta oficial, portava una blanca de tirants que m’havia comprat ma mare al mercat el divendres anterior. I les botes, per suposat, també eren marca “Delmer”. Això seria a l’estiu de 1987.

4) En quina posició jugaves i que número portaves?

Portava el 12, i puc dir que crec que jugava d’escolta; la veritat és què el meu pas pel club va coincidir amb la meua adolescència, que per cert, va ésser inusualment llarga, i no em vaig enterar de molt... com els meus companys podran atestiguar...

5) El teu millor record en la teua etapa de jugador?

Potser, el dia que va vindre el Pamesa a jugar un amistós a Oliva (en el 88?). O l’ascens a Primera Juvenil...

6) Y el pitjor?

La lessió als lumbars que em va fer perdre’m mitja temporada 87/88.

7) El millor jugador amb què hages jugat?

Compartint equip: el més determinant, Pasqual Mollà; el més complet, Juanjo Pons; el més habilidós, Paco Ferrer; el més tècnic: Juancar Lazón; el més sorprenent i a la vegada humil, Julio Català; el més fort, Paco Mata; el més no-sé-com-dir-ho i amb qui més m’he rist: Oscar Canet. Guau, quin equip, eh?

8) El company amb què millor t'emportaves?

El meu estimadíssim i admirat Juancar Lazón, per suposat.

9) Qui ha sigut per a tu la persona més influent en el bàsquet?

Home, diria Epi, però diré: Paco Lleches, que segur que se’n alegra molt.

Ja han transcorregut els primers instants de la jugada, veurem si l'elaborem i aconseguim una bona posició de tir a cistella.

10) Qui va ser el teu referent?

Jo alucinava amb tots els meus companys, estaven a un nivell molt superior al meu, i jo volia ser tan bò com qualsevol d’ells. A banda, veure a Paco Vives i a un tal Blanco jugar amb els lejieros era digne d’admiració.

11) Amb que equip rival et motivaves més?

Amb qualsevol de Gandia, per suposat, però probablement més amb el Dinos.

12) El teu millor partit?

El partit de fira del 89? contra el Dinos, en què vaig fer la meua màxima anotació (8 puntets, guau), vaig agafar uns quants rebots, vaig fer un o dos taps... em vaig endur la copa a casa.

13) Y el pitjor?

En la Font de Sant Lluis, torneig juvenil, es tracta de la final, falten 12 segons, perdem d’1 punt, tenim possessió, jugada assajada, traiem de banda, tinc que rebre i passar-li-la a Paco Mata baix la cistella (o a Oscar Canet...?; O tinc que tirar jo...?), em faig la picha un lio i quan li faig arribar el baló a Paco, s’acaba el partit.

14) Alguna anècdota que recordes.

Paco Lleches: “Balles, per una vegada que ens fem una foto com Deu mana, la cagues amb la camiseta del cerdet. I ets tan “capullo” que ens fem una altra, per si de cas, i traus la camiseta en les 2 fotos”. Hi ha que tenir en compte que aleshores no hi havia càmeres digitals, i fer-se una foto no era el que és ara... La foto estava penjada a la anterior web, “dedicada a Balles”.

15) Un ídol en el básquet.

Qualsevol Laker del “showtime”, Larry Bird, Epi, per suposat un tal Michael Jordan i si encara estem per a tindre ídols: Pau Gasol.

16) Quins van ser els teus entrenadors? Què t'aporta cada un d'ells?

Salvador Miralles em va ensenyar l’abecedari del bàsket; Paco Lleches em va ensenyar sobretot el que és competir sanament.

17) Podries donar algun consell a les noves generacions?

Tinc 38 anys, he viscut moltes coses, solc dir que no m’arrepenteixc de res del què he fet, però... si tornara a néixer no tornaria a deixar de fer esport durant 10 anys, tal com vaig fer.

18) Per què vas deixar de jugar?

Per una combinació de vàries coses, però sobretot perquè els horaris de joc solien ser incompatibles amb el meu estil de vida d’aquells temps...

19) A que et dediques ara?

Sóc assessor fiscal i dirigeixc una cooperativa de transport.

20) Quins projectes tens per al futur?

El de sempre: deixar de fumar.

21) Altres aficions.

Pujar muntanyes, llegir tot el que em cau a les mans, atendre els correus electrònics de Juancar Lazón i disfrutar del meu fill.

Entrem en els últims segons de la possessió, hem mogut bé el baló i només ens falta fer arribar el baló a la jugadora millor col·locada per a ficar canastra

22) Queden 3 segons de possessió, perdem de 2, demanes el baló per a jugar-te el triple o es la passes al company que esta assoles en el cantó per a tirar?

Se’m esvara el baló de les mans i li pega a la cara a alguna espectadora de les primeres files.

23) Què t'ha quedat, com a persona, de la teua etapa en el club? Quins valors creus que deu de transmetre un club esportiu?

M’han quedat uns bonics records que de vegades em provoquen un somriure, o em fan posar-me roig de repent; uns molt estimats amics que són com una família que visquera en un altre poble però que procure visitar tots els nadals; i l’apreci per un esport tan impressionant com és el bàsquet.

Com a club crec que allò més important que es pot trasmetre és la competitivitat sana, el respecte pel rival i pel company; la solidaritat de l’equip i la humilitat. La vida sana i el respecte per la natura.

24) Alguna cosa que vullgues dir o que hages volgut dir en algun moment i que no ho vas dir per una o altra raó?

Sempre em sentiré en deute amb el bàsquet i especialment amb el Club Bàsquet Oliva, forma part del que sóc i estic ben orgullós; i dir que he jugat contra el Pamesa... em dóna els meus moments de glòria de quan en quan, no?

Final de possessió i final de partit,.. s'aconseguix la cistella i la victòria