Naomi Boigues: Tots tenim clar, ho deuriem de tindre clar com és Manel, com a jugador i com a persona. Des de que va començar a Bellreguard fins ara, en el Club Bàsquet Oliva, ningú li a regalat res, és a dir, tot allò que ha fet seu a currat.

Si tinc que definir a Manel, ho faria amb tres paraules: Compromis, compromis i més compromis. Així es fan els líders, els grans jugadors i bones persones, dins i fora de la pista!
José Mari Errandonea: Durante los años que he estado con el siempre he visto que es una persona implicada,persistente que siempre estaba dispuesto a ayudar a sus compañeros y un jugador de basquet completisimo. Fuera del basquet lo poco que estaba con el siempre era amable,enrrollado y nunca con una mala cara.
Patxi Errandonea: Siempre ha sido el mejor captan del grupo, como jugador siempre te ayudaba y hacia para que participaras en el juego. Como persona, muy simpatico y siempre era muy agradable hablar con él!.
Sergi Campos: Manel es un crak, desde qe som menuts sempre ha destacat molt en el seu tir i es mereix el titol de capità per la seua responsabilitat i perqe es un jugador compromés. No m'extranya que el nomenen esportista de l'any perque seu ha guanyat dins i fora del camp.

Es un jugador que sempre esta dispost a entrenar i jugar en diferents categories i tambe a entrenar a les menudes. Podem dir que esta molt clavat dins del mon esportiu i sobretot del esport que mes li agrada com el basquet.
Un jugador que ho fa pols alla on va siga en els partits, entrenaments, en la festa... No l'he sentit mai renegar, ni tindre cap gresca en ningu, no dir mai ningun comentari desagrdable a un company, arbrit.... Juga amb una deportivitat sana i aixo es molt d'agrair. I com a persona no el conec tant com a jugador pero per a lo poc que el conec un encant de persona, en fi per acabar donarte l'enorabona Manel.
Carles Oltra: Aquest any he tingut per primera
vegada l’oportunitat de jugar amb Manel. A primera vista pot ser semble que no
va a destacar massa en un esport on l'altura es un extra, és per això que quan
jugues amb ell et sorprèn pel seu gran encert en el tir exterior i perquè es
deixa la pell defenent al jugador que se li assigna, encara que li passe dos
caps. A més, cal destacar que és un dels pocs jugadors que sempre aprofita al
màxim els minuts de què gaudeix. En resum: Manel és un xic que sempre posa bona
cara, en qui pots confiar, compromès amb el Club i sens dubte mereixedor del
premi que se li otorga. Enhorabona Manel.
.jpg)
Antoni Molina: una
persona grande donde las halla, y no por hacer un comentario gracioso por su
altura, pero su compromiso y entrega dentro y fuera del club es muy notoria, un
jugador respetable y respetado, noble, y que sabe escuchar, y lo más importante,
aprender, un gran jugador aunque aun más grande persona, se supo acomodar
rapidamente al equipo, y aunque estuvo un poco de capa caida se supo levantar
rapidamente sabiendo que el equipo estaría ahi para ayudarle. muchas felicidades
a Manel por el premio.
Victor
Vidal: "hombre de club" es la definición de Manel, un joven jugador y
prometedor entrenador que se lleva con todo merecimiento el premio a deportista
del año en el CB Oliva. Es un jugador que siempre se esfuerza como el que mas y
siempre con ganas, un luchador al que nunca he escuchado quejarse y un gran
compañero que siempre esta dispuesto a ayudar tanto dentro como fuera de la
pista, donde es una gran persona. En fin enhorabuena Manel!

Karen Boigues: Manel, com entrenador es molt bo, no xilla com altres... Espere que aplegue lluny, perque seu mereix molt i es molt bon xiquet...
Manel, com a jugador, juga en equip, fa moltes canastes, fa triples que ens
dedica... es clar ... (: Pero el que ens xilla que ell ho faja be en els
partits, ehh... El que se i sabem tots i totes es que Manel aplegara molt lluny
com a entrenador i jugador.
Manel seguix aixina !! :) Desitge que tu estigues apollammos sempre en tots els partits i que seguixques com a 2n entrenador. :)
UN BESET :)
Iaissa Morato: Manel,
és un bon entrenador i jugador. De jugador, per a mi, ha sigut el que més ha
apollat al seu equip, ha anat a fer unes ajudes a altres equips i això té
merit. D'entrenador ha sabut mantindrens a nosaltres a pesar de lo cabudes que
som, ens ha ensenyat a lluitar per a guanyar i ha no rendir-nos mai. Tots li
desitgem el millor.Manel seguix aixina !! :) Desitge que tu estigues apollammos sempre en tots els partits i que seguixques com a 2n entrenador. :)
UN BESET :)
Glòria
Martínez Llido: Enhorabona Manel!! aquest premi te l'has guanyat a consciència,
per l'esforç, la dedicació i l'amor al bàsquet.


Patricia Gregori: Com a jugador està sempre a disposició del club i no li importa jugar 2 partits en un mateix cap de setmana, tant en Junior com en Senior. Com a persona destaque la seua humiltat i el companyerisme. Si jo tinguera que fer un equip i haguera de triar entre algun jugador del Junior, seria al primer que agafaria.

Ara comences d’entrenador i no dude de que tindras el mateix exit que com a jugador. No vaig a parlar de la estatura perque aixo no es un problema per a ser MOLT GRAN. Espere jugar molts mes anys en tu i que ens ho passem igual de be jugant. ENHORABONA CRACK!.
Albert
Parra: Manel, el “enano cabrón”.
Manel
Garcia Leal, jugador i entrenador del club, CB. Oliva, però sobretot company.
Tot va començar ja fa uns anyets, jo era aleví de segon any i eren moltes les
cares noves que aparegueren aquell any, com ara Irene Garí que arribava
disposta a guanyar-ho tot o Arnau Miró el “Ferrari sense frens”, a més d’altres
que ja apuntaven ben fort, com Bellon o Glòria. I allí estava Manel, el més
menut de tots, mal pitufo arreplegarem. Però lluny d’acovardir-se treballà com
el que més per fer-se un lloc. Aquell any arraparem amb tot, no hi havia equip
que aguantés el nostre ritme.
I Manel
continuava creixent com a jugador i com a persona, el seu esforç per millorar
havia de ser superior, no comptava amb una superioritat física que altres si
tenien. Però tampoc la necessitava, ben aviat començarem a vorer eixe tir
precís que tant ha destorbat a defenses rivals, sempre ben acompanyat de bones
decisions, penetracions o assistències. Com he dit Manel treballa molt per
l’equip i es sacrifica per els companys, sempre a mort per cada baló, com a
company no te preu, no te males cares, ni queixes, ni cap problema amb ell. Per
a mi sempre ha sigut un plaer compartir el basquet amb ell, tant dins com fora
la pista, perquè de vegades pareix una “mosquita muerta” però deixa’l anar i veuràs,
mal bixo!!
Un crack dins i fora de pista, ENHORABONA!!

Un crack dins i fora de pista, ENHORABONA!!
Adrian
Espiño: Desde el primer dia que jugo en el senior me sorprendio, me parece un
muy buen jugador, pero sobre todo creo que tiene los pies en la tierra y las
ideas muy claras. De seguir en ese camino y con la experiencia que coja puede
llegar a mas todavia.


Todo esto no sería posible sin la colaboración de sus
padres Luís y ___ (se me ha desvanecido el nombre jajaja), por traerlo a los
entrenamientos, donde además de jugador, este año se ha iniciado como
entrenador. Por muchos es conocido en Oliva, aunque proceda de Bellreguard; él
es nuestro deportista del año del C.B. Oliva: Manel Garcia Leal.
Angels
Ceresola: Manel es un ejemplo a seguir, un gran jugador, un gran luchador y
sobre todo una gran persona... pero en mi opinion se merece este premio y muxos
mas porque es un jugador que tiene un gran compromiso con su equipo y con el
club, es sin duda un ejemplo a seguir por toda la generaciones posteriores...
Alex Tomas: Manel es un jugador muy bueno, este año ha sido el Rockie del C. B. Oliva, no juega para él, siempre intenta buscar lo mejor para todos, nunca lo veras enfadado, es un jugador de club.



NOTA: I ara apart del Basket voldria dir que nosaltres Monica i Jo sempre li hem dit als seus pares que si tinguérem un xiquet voldríem que fora com ell......

El meu germà va començar a convertir-se en un gran líder el seu primer any de cadet, quan el va agafar Toni.
A mi el meu germà m’ha influenciat molt ja que, junt amb els meus pares, ha sigut un referent al que seguir; moltes vegades que el veig jugar pense: a mi també m’agradaria fer això, córrer des d’un costat a l’altre defensant a un jugador, i finalment furtar-li el baló i tindre forces per entrar sol a canasta. Veure com després d’una derrota no s’enfonsa, al contrari, intenta animar i pujar la moral dels seus companys. Eixes són unes de les moltes coses que admire d’ell.
Moltes vegades, quan acabe un partit i ell ha estat en la grada mirant-me, em felicita pel partit, i després quan pugem al cotxe em diu alguns errors que he fet. Però si em perdut jo li conteste i li discutisc, encara que a l’arribar a casa, sentar-me i estar tranquil, pense que tot el que hem diu és perquè jo millore i em convertisca en un gran jugador com ell.
En el que també he intentat ser com ell és en la capacitat d’armar el braç amb eixa facilitat, però per ara no ho he aconseguit; en els pròxims anys ho intentaré amb la seua ajuda.
A casa el bàsquet és una part molt important ja que sempre que un dels dos arriba a casa d’un entrenament ens preguntem l'un a l'altre que com ha anat, i després de sopar si hi ha partit ens n'anem a la cuina a vore’l mentre els nostres pares miren una altra cosa.

Les vesprades dels divendres, quan hi ha partit de les infantils el cap de setmana, el meu germà està mitja hora absent a la taula del menjador amb un boli i un paper, fent les entrades per al partit de l'endemà.
Els matins que algú dels dos té partit, la família s'encera es posa en moviment, i quasi sempre que juga Manel o les infantils anem amb presses perquè Manel vol arribar el primer.
Encara que ell no s'enadone, l'admire i l'aprecie molt perquè és un gran germà, una gran persona i un grandíssim jugador.


Solo una cosa más: Se ha
sido “injusto” con él todos estos años por parte de todos sus entrenadores, me
incluyo, porque es casi imposible ser justo con alguien que da todo lo que
tiene y más por el equipo y el club... por sus méritos y sus valores se
merecería jugar 40 minutos cada partido.
Manel es un ejemplo a
seguir... por su hermano, por sus compañeros, por las jugadoras que entrena,
por las generaciones futuras... es el espejo en que se deben mirar los más
pequeños si quieren llegar a ser grandes jugadores. El físico es importante, el
talento también, pero lo son más la actitud, trabajo, compromiso y valores...