Entrevista: Paco Lleches

Un referente en el club,.. gran jugador de equipo,.. determinante dentro de la pista, rápido y desequilibrante,.. entrenador con unos principios y valores claros,.. con gran lectura del juego y toma de decisiones rápidas,.. directivo incansable,.. esta en todo y lucha porque el basket siga teniendo un papel importante en la sociedad olivense,.. su trabajo en la sombra, fuera de los focos, es incalculable y fundamental,.. sin personas como él sería imposible entender nuestro Club,.. él y pocos como él hacen posible que el C.B. Oliva siga en pie 25 años después de su nacimiento. Él es PACO LLECHES.

1) ¿Cuál es tu 1º recuerdo?

Ufff, pareixeré un avi contant batalletes, el meu primer record és de l'any 1988, jo no estava en el club, però m'agradava molt el bàsquet i mentre en preparava oposicions anava quasi tots els dies al polisportiu a córrer i tirar a cistella, un dia vaig anar més prompte del que solia anar i quan vaig acabar de córrer, vaig anar a tirar, hi ha via un grupet de gent jove que acabava d'entrenar, un va dir, "piquem a eixe home que les fa totes" i va venir cara a mi i em va voler fer una cistella en la meva cara, no ho vaig pensar, li vaig fer un tap, el xiquet es queda mirant i em diu, "això no me ho tornaràs a fer" jo me'n vaig anar per a que la cosa no anara a majors, un any després jo era el seu entrenador i el seu nom Paco Ferrer.

2) Eres uno de los pioneros del Club. Explícanos algo de aquellos tiempos, de los inicios y de las personas que dieron aquel paso.

Jo no sóc dels pioners, a mi en va venir a buscar Josep Cortés l'estiu de 1988 a ma casa, encara no se qui li va dir que a mi m'agradava el bàsquet, de tota manera amb les oposicions aprovades, tenia pensat acostar-me. Després Manolo Arnal va parlar en mi i vaig conèixer a Miralles, Pepe, Vicent, Frank, .... però em van dir que sols tenia que entrenar als juvenils, que no podia jugar, ja que l'equip estava complet i era molt bo. També entrenava el cadet Paco Llàcer, ací ja he posat els noms dels que jo vaig vore que empentaven allò a en aquells temps.

3) ¿Cómo y por que comenzaste a jugar a baloncesto?

Si semblaré el uelo "cebolleta" amb aquestes preguntes, l'any 1974 van posar unes cistelles a l'Hort de Palau, jo estava entusiasmat, havia vist algun partit del Madrid a la tele (l'únic que televisaven i a ma casa no hi havia tele, anava a casa d'uns veïns), però en tocar el baló, jo era molt xicotet (amb 20 anys media 1,63) i el baló molt gran, la cosa no va anar gens be. Però em va agradar molt, després ja intern en un col·legi de Godella era un dels esports que més m'agradava practicar. Ala universitat vaig fer un equip amb els del a meva classe i en tornar a Oliva doncs això ja ho sabeu.

4) ¿En que posición jugabas y que número llevabas?

Sempre m'ha agradat la posició d'escolta, però reconec que en el poc temps que vaig jugar vaig fer de tot, i entrenant, segons el que faltava, també he fet de tot. EL número, recorde que vaig portar l'11 un dels anys que jugava, no tenia manies, però el 15 que m'agradava per que era el d'Epi, eixa era una camisola massa gran. així que l'11.

5) Tu ídolo en el baloncesto.

Això depèn, sempre he admirat a Epi (l'he considerat un exemple, amb poques condicions, amb molt de treball, on va arribar), però en començar a vore partits de la NBA, vore jugar a Màgic era una passada.

6) Una anécdota de tu etapa como jugador.

Hi ha moltes coses però si que diré que passàvem molta fred entrenant, molta humitat, i algú entrenant en gorro de llana.

7) El mejor jugador con el que has compartido pista,.. y el compañero con el que tenias un feeling especial.

Em portava be en quasi tots, nomenar-ne a algun seria injust per als altres, de tota manera sempre he pensat que Pepe com a pivot haguera tingut moltes opcions de ser un grandisim jugador.

8) ¿Por qué dejaste de jugar?

Abans de tot diré que anys després m'he penedit de la decisió, però també pense que ho tornaria a fer, vaig deixar de jugar amb 26 anys després de jugar sols 2 temporades per a que la generació que jo havia entrenat de júniors foren l'equip sènior del club (aleshores sols hi havia un) i pensava que deixant jo de jugar ho entendrien els meus companys sèniors.

9) ¿Algún jugador que hayas entrenado del que guardes un recuerdo especial?

He entrenat molts jugadors i jugadores, i seria injust nomenar-ne algú per especial, tots han estat especials, alguns amb millor relació, alguns altres amb pitjor relació, tots sabeu que del primer equip que vaig entrenar tinc una predilecció molt especial (Oscar Canet, Juanjo, Juan Carlos, Balles, Paco Mata, Pasqual, Julio, Paco Ferrer, ........ uffff quan de temps mare meua) la nostra relació va ser una cosa molt especial, però de tots hi ha alguna cosa especial, quan vaig agafar a les benjaminetes, uff i entrenar a una filla, això també és molt especial, i entrenar per primera vegada dones, també, i guanyar tots els partits, també, i ................ tots tenen alguna cosa de especial

10) ¿El mejor jugador que has dirigido?

En un esport d'equip és injust nomenar-ne sols un, i més si has entrenat a tanta gent com jo, però Carles Oltra ha estat el millor jugador que jo he entrenat, però Pasqual no està lluny i Marcos tampoc, David González també no està lluny, ni Julio, ni Vicent Garcia, ni Paco Vives, ..... i tampoc es just comparar els xics amb les xiques així que de les que jo he entrenat Pilar i Teresa Pérez per a mi són les millors.

11) ¿Un jugador que te haya sorprendido muy positivamente?

Ací no tinc cap dubte, Juanjo, de júnior pot ser era un dels que menys jugava i segurament a hores d'ara i per molts anys serà difícil que algú jugue tants partits i a tan bon nivell com ell.

I per a ser just, també una xica, ací no sóc gens parcial, ho sent, la meva filla Gemma, mai haguera pensat que lluitarà com està lluitant ara.

12) ¿Quién es el mejor defensor que has conocido en este club? ¿y el mejor atacante?

En un esport d'equip tot açò és relatiu, però he tingut jugadors bons en tots els aspectes del joc, però com a defensor m'agradaria destacar a Juan Carlos Lazón, en teoria jugava de base, però ja li podies dir que defensara al més alt de l'equip contrari, sempre ho feia sense queixar-se i a més amb molta efectivitat. De les xiques, és diferent, solen ser menys aplicades en defensa, però Roser és un exemple de lluita i d'ocupar la posició per a ajudar.

Respecte a l'atac, Vicent Garcia era un gran anotador, i Oscar Canet també. De les xiques, el tir d'Amparo.

13) ¿Quién es el jugador más sucio (dentro de la pista) que hayas visto en todos estos años en el Club?

Això no es deuria de dir, però entre Vicent Just i jo ha d'anar la cosa, de les xiques cap.

14) ¿Qué es lo que más valoras en tus jugadores?

Hi ha diferents valors que han de tenir, han de saber que és u esport d'equip i assumir el seu paper (açò és molt difícil), després no tenen per que ser amics, però si han de saber ser bons companys, també han de tenir humilitat per a escoltar i fer cas, i també personalitat per a expressar la seva opinió.

A l'hora d'estar dins la pista sobre tot implicació en el joc (tant si estem entrenant com si estem jugant un partit)

15) Haz tu quinteto ideal de los jugadores/as con los que has compartido pista o que has entrenado alguna vez en este club.

Açò és molt difícil, vaig a fer el cinc del que més rendiment han donat entrenant jo júniors, se que alguns han rendit molt be de sèniors (Julio, Paco Vives, Juanjo,...) i no m'agradaria ser injust, a més tot el mon sap que hi ha una generació per la qual tinc debilitat, però bé un quintet podria ser:

Carles Oltra, David González, Òscar Canet, Marcos, Pasqual

De xiques no distinguiré categories:

Teresa Pérez, Pilar, Amparo, Paula Oltra i Paula Sempere

16) La persona que más has visto trabajar por mejorar, que más horas le dedicaba.

Jajajajajjajajajajja per hores Oscar Roca, era molt torpe quan vaig començar a entrenar-lo

17) Una anécdota como entrenador en el Club.

Moltes, però el viatge a València en tren en març de 1989 per a jugar dos partits en el pavelló de la Font de Sant Lluís per a emmarcar, els vaig obligar a que feren els deures al tren, es va escampar un entrepà de tonyina, i més coses ......

També contaré alguna cosa que per a molts passa inadvertida, el segon any que jo entrenava un dels que van pujar del cadet en la porta del colegi del Pilar es va deixar una llauna de cola en terra, Pasqual li va dir, "yeeeeeeeeee en este equip tiren les coses a la paperera" (el que em va costar el primer any que no tiraren les coses a terra, no és res de bàsquet però em vaig sentir molt satisfet, i ara quan vec una banqueta després d'algun partit, amb botelles de plàstic i mocadors de paper per terra se me rebolica la panxa, l'educació és molt important per a mi.

18) El momento más especial como jugador, entrenador y directivo del Club.

Com a jugador el meu últim partit, vaig fer 39 punts i com si no haguera passat res, però bé, com a entrenador l'any que vaig entrenar per primera vegada a les benjamines (deuria haver-les gravat el primer i l'últim dia ) i el que hem var fer els meus júniors el dia de la presentació d'aquesta temporada, també ha hagut moments molt emotius, per victòries o situacions. I com a directiu qualsevol victòria del qualsevol equip del club ha de ser especial, però els èxits de les xiques que ara són júniors i de l'actual cadet A, això ha estat sempre una cosa bastant especial.

19) El peor momento como jugador, entrenador y directivo del Club.

Com jugador cap, la veritat, com a entrenador, ahí si que hi ha alguns, un partit perdut a Requena amb els sèniors amb els jugadors passant de mi i defenent com van voler i perdent de més de 40 (en eixe moment vaig decidir no entrenar mai més sèniors masculins, però vaig acabar la temporada), una situació de jugadors meus protestant en Xàtiva (lamentable i em vaig sentir responsable), la marxa de qualsevol jugador al llarg de la temporada (sempre m'he sentit responsable i sempre m'ha dolgut),.....

Com a directiu, es mescla amb entrenador, però per dir-ne un, una vegada que tenia examen d'entrenador a les 10 del matí i vaig tenir que dirigir un partit d'alevins a les 9 del matí per que cap sènior va voler ajudar, ja que tenien un esmorçar a les 11 (en aquesta història al final vaig acabar com a dolent per molestar-me), però hi ha més però quasi tots tenen que veure amb l'entorn, així que prefereix no dir res més.

20) ¿Te arrepientes de algo de lo que has hecho como jugador o entrenador?

Si clar, he pensat moltes vegades que no deuria d'haver deixat de jugar, i he pensat que he fet moltes coses mal com a entrenador, el que passa és que també m'agradaria que algú me les diguera, de vegades hi ha jugadors que he tingut que giren el cap quan es creuen en mi, m'agradaria saber que vaig fer mal. També de vegades quan acabe un partit estic penedit d'haver cridat massa, hi ha bastants coses de les quals estic penedit.

21) ¿Cuáles son tus funciones actuales dentro del organigrama del club?

Uy mare meua, sóc entrenador de l'infantil femení (i estic molt orgullós de les meves jugadores, però molt), sóc representat en l'ALEEO (on sóc vice-president) del club, en teoria sóc secretari, però faig moltes més coses, ajude a Miralles en tot el que puc, sóc anotador,....... segons alguns també sóc bomber, però això és una altra història

22) La sección femenina esta creciendo, tú tienes 1 hija que contribuye a ello (la otra jugó en el pasado y hoy sigue vinculada anotando partidos), ¿crees que hay futuro en esta sección?

Sense cap dubte, però hem de ser conscients que les xiques quan arriben a certa edat és bastant diferent que els xics, i com que la base és menor en número, deixant-se-ho el mateix percentatge que en xics, ens costarà fer i mantenir equips i el sènior més. Però m'agradaria molt tenir un sènior femení estable.

23) Como padre de 2 jugadoras (o ex jugadora 1 de ellas) del club ¿Cuál crees que debe ser el papel que desempeñen los padres?

Els pares han de ser pares i mares, m'agradaria que sempre estiraren en el mateix sentit que els entrenadors i el club i si tenen algun dubte o conflicte acudiren als que han d'acudir. Jo sóc conscient que ens fan molta falta, ens ajuden en els desplaçaments sobre tot, i això és molt important. I que el seu comportament en el partit fora animar a l'equip i no dirigir al seu fill o filla. Però he de dir que en aquest club hem d'estar majoritàriament molt contents amb els pares i mares que tenim i hem tingut.

24) Tus hijas llevan años vinculadas al club ¿Qué les ha aportado hasta la fecha y que esperas que les aporte el baloncesto en el futuro?

Practicar un esport d'equip ha d'ajudar a les relacions socials i en eixe aspecte estic molt content, les meves dos filles part de les seves millors amigues les han conegut en el bàsquet i algunes de les relacions són de molta complicitat. Altra cosa és que practicar un esport sempre és positiu per al seu desenvolupament físic, a Adela li va venir molt bé practicar bàsquet.

25) ¿En quien te gustaría que se fijase (del club) tu hija pequeña y tomara como modelo de jugadora?

No tinc ni obsessió ni predilecció per eixe tema, que siga ella mateixa, jo pensava que seria una tiradora amb poc d'esperit defensiu, però ara estic sorprés, lluita com la que més en defensa, aleshores que siga ella mateixa.

26) Has entrenado muchos años a equipos masculinos, también entrenaste 1 año a un equipo senior femenino y ahora en los últimos años te has dedicado a la sección femenina desde alevinas hasta infantiles con el grupo del 98 (más algunas del 97 y 99) ¿Qué diferencias encuentras?

El primer any de les sèniors femenines, els primers dies no em trobava, en el primer partit arriba Amparo als 3 minuts i em diu "canviam", i no li feia mal res, això en 15 anys no me ho havia dit mai cap xic. També les relacions entre elles son molt diferents, la manera d'afrontar l'esport, .....són una altre mon, però un altre mon meravellós.

27) ¿Cómo ves el futuro del equipo Senior a corto y medio plazo?

Jo estic esperançat, crec que ja de una ens toca recollir els fruits del treball de l'escola i tenir un sènior format per gent formada a l'escola i en autonòmica que és on crec que de moment ens tocaria estar per nivell d'escola, el que passa és que no acaben de trencar alguns jugadors que tots pensàvem que tenien un bon nivell, a vore si amb l'arribada poc a poc de nous el nivell va pujant.

28) ¿Hay jugadores en junior o cadetes que puedan llegar al senior “A” a corto plazo? ¿Quiénes son los jugadores que se ven con más posibilidades de llegar?

Clar que si, en el júnior Oscar i Manel tenen un molt bon nivell, també en el sènior B hi ha jugadors que deurien estar ja en l'A com Javi, Francesc, Boro o Sergi, i la majoria dels que formen el cadet A, ahí si hi ha un nivell molt alt, és evident que quasi tots els del cadet A si els estudis ho permeten poden ser bons jugadors, i diria que de mes nivell que autonòmica.

29) ¿En que aspectos debería de mejorar el CLUB, a tu entender, para seguir creciendo?

En gent, més gent implicada, ací estem alguns que portem ja massa temps i deuríem delegar(jo pense que podria delegar algunes de les coses que porte entre mans) , i des del meu punt de vista pense que Miralles deuria ser qui marcara les línies fora de les pistes (es a dir no esportives), per capacitat i coneixements, ara be tots li deuríem fer cas.

30) ¿Qué te ha aportado el baloncesto a tu vida? ¿Cuáles crees que deben ser los valores que debe de transmitir el baloncesto?

No se si a mi me'ls ha tramés, això deurien de dir-ho altres, però el fet de ser un esport d'equip ens deuria aportar determinats valors com el companyerisme, el de cadascú assumir el seu paper dins l'equip (i saber també dins la societat), l'esforç, lluita per a aconseguir objectius i que l'activitat física siga la que siga sempre deuria ser important en les nostres vides, .......

31) Un consejo para los entrenadores del club.

No soc de donar consells així en general, però que confien en la seva feina i tracten be el material humà que tenen entre mans

32) Un consejo para los jóvenes jugadores que tenemos en el club.

Menys encara, que s'esforcen i posen totes les ganes del mon que nivell esportiu en tenen.

33) Esta la filosofía “jugones” de Oscar,.. esta la filosofía “currantes” de Soria y Toni Boigues,.. esta la filosofía de “corre-corre, pasa-pasa, bota-bota, tira-tira” de Miralles. Explícanos cual es tu filosofía de juego.

Cal saber adaptar-se als jugadors que tens i segons això jugar, he heretat jugadors d'Oscar i han jugat com a "jugones", però per a mi l'ideal és un equip amb una defensa agressiva i una eixida rapidisima al contraatac, joc ràpid sempre, hi ha "jugones" que no saben fer un passe de contraatac de 5 o 6 metres, abans de tot açò de "jugons" jo vaig tenir un tal Oscar Canet, i no he vist cap altre més "jugon" que ell en el club i compartia equip amb talents com Pasqual, Julio, Juan Carlos, Juanjo, Paco Mata, Balles, Paco Ferrer, ......

34) ¿Cuál ha sido la decisión más difícil que has tenido que tomar en todos estos años?

Uff hi ha algunes, però en resum qualsevol decisió que te a veure amb que algú no tinga fitxa per a jugar, quan he tingut 15 entrenant en setembre en el júnior, quan els meus companys van tenir que deixar de jugar per a deixar pas als joves, hi ha qui pensa que prens la decisió i au et quedes tan tranquil, a mi no m'agrada que ningú deixe de jugar a bàsquet i després en dol que deixen de vindre a entrenar

35) Además de ser directivo y entrenador te dedicas a anotar muchos partidos del club sin recibir nada a cambio,.. ¿Qué sientes cuando ves en la pista que los/as jugadores/as no lo dan todo por defender la camiseta que llevan puesta? ¿y cuando ves que los/as jugadores/as lo dan todo por defender esta camiseta y club?

He de reconèixer que em va costar, em vaig posar a anotar per que al club li feia falta per a estalviar-nos diners, després un mai acaba d'acostumar-se a vore coses que es poden millorar sols amb actitud, vore que no es lluita pel rebot que no es posa tot el que toca posar-se en defensa em posa mal, però he apres a dissimular el màxim possible a la taula. Per altra banda vore a alguns que es deixen la pell, es emocionant, el que passa es que no se per que sol ser mes emocionant els partits de l'escola, no se, aixo es algo que deuríem analitzar i intentar resoldre , però jo no se per que passa ni quina és la solució.

36) Háblanos un poco de nuestro presidente: Pepe Oltra.

Mai se li agrairà prou el que ha fet, esta fent i farà pel club. Cal posar-se de peu per a parlar del que suposa Pepe per al club, no tinc cap dubte i tinc molt de coneixement de causa de que és el millor esportista d'Oliva de tots els temps, amb la paraula esportista ben gran i amb totes les seves consideracions (per a mi millor esportista no és el que més alt arriba en la seva vida d'esportista en actiu). Ha tingut moments en que el més fàcil era deixar de costat el club i no ho ha fet mai, i coneixent-lo, mai ho farà, han hagut coses que sé que li han dolgut, i no actuat mai amb rencor contra ningú, a mes sempre que li demanes alguna cosa ell esta ahí, i té la gran virtud (entre altres) de saber estar ahí sense ser protagonista

37) Otras aficiones a parte del baloncesto.

De jove practicava l'atletisme, per cert un esport que m'agrada molt i si es practica be dona bona base per a després practicar-ne qualsevol altre, després he jugat federat a tennis i a futbol, però els colzes i els genolls van passant factura, ara a més del bàsquet vaig en bicicleta i m'agrada molt aquest esport. La veritat m'agraden quasi tots els esports.

38) Se dice por ahí que eres subcampeón de España, pero no sabemos en que deporte o modalidad deportiva,.. ¿Podrías desvelar el misterio?

No, ja vaig donar certes pistes, jo formava part de la selecció valenciana (aleshores provincials) i com a selecció van quedar subcampions d'Espanya en Santander a l'any 1979, el meu currículum esportiu no el sap quasi ningú

39) Hay jugadores que tienen dificultades en cuestión de números ¿Te has planteado crear una academia al lado del pabellón en la que poder instruir a nuestros jugadores? ¿Cuánto valdría cada clase? ¿Cuáles crees que son los jugadores que necesitarían más clases? (La demanda es grande)

A vore ara ja no ho dic, però sempre he dit als meus jugadors i jugadores que si tenen algun problema amb les matemàtiques jo els ajude, de vegades he anat mes enllà i he ajudat a jugadors del club d'altres equips, el preu es fàcil, que complisquen amb el club. Curiosament abans em demanaven més ajuda que ara, jo he ajudat a peu de pista i no teníem pavelló i feia una fred que pelava, com ja he dit abans dins del tren, alguna vegada a casa de Juan Carlos, …...... no sé tinc la impressió que ara es pensen que açò és broma i no en demanen ajuda en aquest tema, però no voldria que tot el mon començara a demanar a partir d'ara, tampoc és això, una ajuda és una ajuda.

Una altra cosa és que alguns tenen problemes per a dominar els números de l'1 al 5, ahí la cosa ja està més difícil i crec que el catedràtic del tema és Miralles. No diré quins jugadors ho necessiten, però quan alguns anotes i t'acostes i preguntes quan queda uy uy uy fan un càlcul que t'asustes.

Algo que quieras decir:

Algunes coses ja les he dit abans, demane disculpes si algú ha tingut la percepció que jo no l'he tractat adequadament, mai conscientment he tractat mal a ningun dels meus jugadors, demane disculpes també si algú no l'he nombrat i pensa que el deuria haver nombrat, son molts els jugadors que he tingut i probablement alguns si es mereixen que els nombre ací.

Ja fa temps que tinc ganes de dir una cosa, de vagades es difícil compaginar la vida familiar amb el bàsquet o qualsevol altre esport, el club no seria el que es sense algunes persones que no figuren mai i que son les dones que estan darrere de molts dels que han anat portant endavant aquest club, des d'ací voldria fer un reconeixement a la meva dona Adela Padilla, i fer extensiu aquest reconeixement a Dora Cots, Pilar Monzó, Vitke Nogueroles, Lluïsa Parra, Mònica Escrivà, Rosa Sanchis, Maria Isabel Escrivà, Natàlia Moreno, Manuela Martínez, ..... la majoria han passat pels tres estatuts: novia, dona i mare de jugador o entrenador.