Toni Boigues
Oh capitan mi capitan. Va ser la senyal de respecte que un grup li va dedicar a la persona que era el seu líder.
Víctor, quan vas començar a jugar amb el sènior A, sent jo el entrenador vaig pensar, per fi un pivot que lluitarà de valent en el interior de la zona per agafar els rebots, efectivament vas ser un jugador importantíssim per el equip, un gran jugador diria jo, però allò de xafar la zona et costava molt mes…. Sempre t’ha agradat jugar de 3 i tirar els teus triples.
Han estat 9 temporades en el que hem compartit vestidor, rises, llàgrimes, festes,alegries, ascensos, descensos, fases de ascens, i fins i tos dos subcampionats en lliga i lliga valenciana.
Durant eixes temporades has creixcut com a jugador i com a persona, has estat respectat per tothom i has demostrat tindre un compromís seriós amb el club i amb l’equip fora de cap dubte.
Víctor, que estigues hui ací reben eixe Ping demostra que tot el teu treball i sacrifici per el club ha estat valorat per tots, directiva, entrenadors, companys i afició.
Per la meua part donar-te la enhorabona per este reconeixement, que se, perquè et conec molt que t’ho mereixes.
Francesc Tomas:
Amic, seré breu però intens,
Per al públic que hui ens acompanya, voldria rendir tribut a un crac que va fer tremolar el terra de la pista i que s’ha convertit en llegenda del CB Oliva!
Víctor, l’home dels triples màgics i dels somriures infal·libles, passa a formar part dels jugadors jubilats del club. Va llançar més somriures a la graderia que triples, i això ja és dir molt! Amb un caràcter carismàtic i una passió per l’esport, va ser el capità del 1er equip quasi des de que va arribar, impossibilitant-me a mi com a candidat, que era una il·lusió meua. La veritat es que ningú guiava a l’equip millor cap a la victòria amb eixa determinació indestructible.
Però el que mai no oblidarem és la seva habilitat per llançar triples. ¡Era un francotirador amb una punteria mortal! Els seus triples eren art en moviment, i la seva peculiar manera de llançar es va convertir en el seu segell distintiu. És l’exemple perfecte de com NO llançar a cistella però, el baló entrava.
Un amor pel joc peculiar però contagiós. Sempre posava l'ambient a dalt, convertint cada victòria en una festa inoblidable. I parlant de festa: L'any que vam pujar a nacional, Víctor va ser el visionari que va proclamar: "En cada victòria, anem de festa" i vam eixir tots els caps de setmana menys 1. Es queden moltes històries que no es poden contar ací perquè podrien tancar-nos.
Trobe que coincidisc en tots els ací presents que et coneixem, en què deixes una empremta inesborrable al nostre club. Gràcies per tots els moments emocionants que ens has regalat i esperem que la teua influència continue inspirant les futures generacions del CB Oliva (però no en el tir).
No hay comentarios:
Publicar un comentario