Ahir jugàvem a Carcaixent. A priori, tenint en compte la classificació, podíem pensar que la victòria seria assequible, ja que nosaltres arribàvem amb tres victòries en tres partits, i el rival amb una victòria i dues derrotes. Tot i això, en la conversa prèvia per a enfocar el partit, vam estar d’acord que les victòries són per als equips que se les treballen, que no hi havia res decidit, i que havíem d’eixir a jugar al 100%, perquè un excés de confiança podia ser contraproduent.
Resumint molt, podem dir que vam jugar dos partits. En la primera part, probablement, vam desplegar el pitjor joc d’esta temporada. També s’ha de reconéixer que l’equip rival va eixir amb una actitud guanyadora, disposat a plantar batalla i a no regalar la victòria. Moltes voltes diem que el resultat no reflecteix el joc, però en esta ocasió sí. El parcial de la primera part va ser de 12 - 12. Poc més a afegir.
En el descans vam estar parlant en el vestuari. Una volta reconeguda i verbalitzada per totes la situació, ens vam fer el propòsit de millorar l’actitud, i el joc, per descomptat. Ens vam alliberar de la pressió de guanyar el partit, recordant quina és la nostra finalitat principal: créixer com a equip i com a persones, millorar el nostre joc, i divertir-nos. Ahir tocava un treball més psicològic, el qual és tan important com el tàctic. El resultat va ser efectiu. En la segona part, encara que vam cometre prou errades, la intensitat defensiva, les eixides al contraatac després de recuperacions de baló, i una bona dinàmica de les jugadores que no tenien el baló, ens va permetre aconseguir la victòria final.
Com hem dit en les últimes setmanes, estem a l’inici de la temporada, ens queda molt de recorregut per a millorar i posar en pràctica els coneixements que anem adquirint en els entrenaments. Ahir vam rebre una bona lliçó. Avant!
