Entrevista: Fran Soria

Uno de los pioneros,.. estuvo desde el principio,.. y ha pasado por todos los estamentos del club,.. jugador, entrenador, directivo,.. una persona con un gran sentimiento de club por encima de cualquier otra cosa,.. el club es para él como su tercer hijo,.. es parte de su persona,.. no se entendería a Fran Soria sin el C.B. Oliva,.. y no se entendería al C.B.Oliva sin personas como FRAN SORIA, uno de los históricos del Club,..:

1) Quin és el teu 1r record?

Les pachangas interminables en el poliesportiu fins que ens tiraven al carrer.

El fred que feia en la pista exterior (només hi havia una), les canastres amb taulers de fusta i un únic pal soterrat en el sòl

També recorde una reunió en ma casa amb Manolo i Josep Cortés en la que em van atorgar la possessió d'una “mariconera”… i fins hui.

2) Ets un dels pioners del Club. Explica'ns alguna cosa d'aquells temps, dels inicis i de les persones que van donar aquell pas.

En aquells anys l'espenta de Josep Cortés i Manolo Arnal va ser importantíssim.

Com tots els inicis, estos no van ser fàcils, ens faltava finançament, suports, formación…en aquells temps pràcticament tots érem autodidactes, no teníem entrenadors que ens ensenyaren com fer les coses, no coneixíem a ningú en la Federació, el contacte amb les administracions era mínim, però a poc a poc, amb il·lusió i dedicació vam anar trobant els camins adequats per a tot. Vam anar trobant esponsors, suport institucional, ens vam introduir en la Federació, vam anar formant-nos com a entrenadors, anotadors, i, sobretot van anar augmentant els membres del Club.

3) Com i per qué vas començar a jugar a bàsquet?

Els meus primers passos van ser en l'Institut, allò no va quallar. Després de la plata de Los Ángeles, en tota Espanya es va viure una explosió del bàsquet, Oliva no va ser una excepció. A l'estiu ens ajuntàvem en el poliesportiu, de manera espontània, molta gent que ens agradava jugar. I així va començar tot.

4) En quina possició jugaves i quin número portaves?

Jugava amb el número 7 i en la posició de base.

5) El teu ídol en el bàsquet.

Mágic Johnson.

6) Una anècdota de la teua etapa com a jugador.

La primera canastra de l'equip sènior en la història del club va ser en la nostra pròpia cistella. A Ontinyent, vam guanyar el bot entre dos inicial, i vam confondre la canastra, anotant en la nostra pròpia cistella. Els nervis del debut…

Durant algun temps va estar entrenant amb nosaltres un sacerdot, era prou més dur que la majoria dels nostres pivots.

7) Per què vas deixar de jugar?

Em feia major, calia deixar pas als més jóvens, això, unit amb les obligacions familiars (havia sigut pare per segona vegada), em van portar a prendre la decisió. A més ja era l'únic dels pioners que quedava jugant, i ja no era el mateix.

8) Vas ser entrenador del sènior fa ja molts anys Com te vas fer càrrec del 1r equip del Club i que tal va ser l'experiència?

Després de deixar de jugar, se'm va proposar, vaig acceptar i va ser una experiència molt gratificant. Vaig tindre la sort d'entrenar a alguns dels millors jugadors que han passat pel Club i vaig deprendre molt, crec que més jo d'ells que ells de mi

9) Algun jugador que hages entrenat del que guardes un record especial?

La veritat és que no tinc un record especial d’algú en concret i podía ser injust nomenar-ne a algun. Guarde un bon record de quasi tots.

10) El millor jugador que has dirigit?

Sense cap gènere de dubtes: Pascual.

11) Un jugador que t'haja sorprés molt positivament?

Hi ha més d'un, però a qui sempre pose com a exemple de superació és a David. Ell volia jugar, però en els seus inicis no va entrar dins de la quota de jugadors; va demanar seguir entrenant, i amb la seua perseverança va aconseguir fer-se un buit, per a acabar sent un dels jugadors més important que ha tingut el Club. Recorde que solia entrenar amb pesos en els turmells per a augmentar la seua potència.

En a l'actualitat Adrián Cea és un exemple de superació important.

12) Qui és el millor defensor que has conegut en este club? i el millor atacant?

En conjunt, els dos jugadors més complets han sigut Pascual i Carles Oltra, més físic el primer i més tècnic el segon.

13) Qui és el jugador més brut (dins de la pista) que hages vist en tots estos anys en el Club?

Brut no. Per a mi el que més i millor dominava el joc subterrani era Julio Catalá, però sempre amb una esportivitat màxima.

Si parlem de contundència, Vicent Just o Paco Mata podrien estar en eixe ranquing, molt lluny de la poca contundència actual.

14) Què és el que més valores en els teus jugadors?

El que sàpien assumir el seu rol dins de l'equip i que s'esforcen el màxim en cada partit i en cada entrenament. M'agrada el desvergonyiment, la duresa en defensa i que es tinga en tot moment concentració màxima. No m'agraden els plorons ni els queixosos.

15) Fes el teu quintet ideal dels jugadors amb què has compartit pista o que has entrenat alguna vegada en este club.

Pep Oltra, Vicent Just, Manfred Lazaro, Paco Lleches i jo mateix. ens ho passàvem molt bé i hi havia molt de camaraderia.

Ara seriosament: Pascual Moyá, Paco Vives, Vicent Garcia, Julio Catalá i David González

16) La persona que més has vist treballar per millorar, que més hores li dedicava.

Hi ha molts, fa anys David González era l'exemple, últimament m'està sorprenent Adrian Cea, i si anem a la secció femenina, sens dubte Gloria és un clar referent d'esforç per millorar

17) Una anècdota com a entrenador en el Club.

En un partit del sènior em van assenyalar una tècnica abans de començar el partit; a l'anar a entregar les fitxes a la mesa. L'àrbitre va interpretar un gest de fastidi al vore’l aparéixer i es va cobrar el gest. Passats els anys vaig poder comentar esta anècdota amb l'àrbitre i hem arribat a ser bons amics.

18) El moment més especial com a jugador, entrenador i directiu del Club.

Com a jugador recorde un partit a Requena, que anàvem perdent de molt al descans, vam acabar guanyant amb un triple de Paco Vives en l'últim segon. O un altre en la mateixa temporada que Julio va forçar la prorroga amb un tir des de mig camp. Però realment, moments especials eren tots els desplaçaments dels primers anys …Vicent Just sempre coneixia algun racó on feien “unes llonganisetes i botifarretes boníssimes”

Com a entrenador un partit contra el Claret, ens havíem quedat amb quatre jugadors, vaig completar amb un jugador lesionat i guanyem el partit sobre la botzina amb una entrada de David.

Com a directiu quan vaig aconseguir en la Federació que s'equipararen els pagaments de tots els Clubs, independentment d'on estigueren situats dins de la Comunitat Valenciana.

19) El pitjor moment com a jugador, entrenador i directiu del Club.

Com a jugador quan no vam guanyar una lliga per un error en la interpretació de l'acta per la nostra part. Pensàvem que guanyàvem per un i perdíem i vam deixar transcórrer el temps.

Com a directiu, no sé si el pitjor, però un dels pitjors, ho vaig viure esta temporada amb el conflicte que vam tindre a mitat temporada amb un grup de pares i jugadors.

20) Et penedixes d'alguna cosa del que has fet com a jugador o entrenador?

De qüestions transcendents no. Si que hi ha hagut partits que tant com a entrenador com a jugador he pogut perdre els nervis perjudicant el meu equip. Eixes situacions cal evitar-les

21) Quines són les teues funcions actuals dins de l'organigrama del club?

Seguisc amb la mariconera; la meua principal funció és que els diners no falten. Represente al Club en l'Assemblea de la Federació, exercisc d'anotador, m'encarregue de gestionar subvencions, resoldre “situacions difícils” junt amb Paco i Pepe i ajude en la dirección del Júnior.

22) La secció femenina esta creixent, tu tens 2 filles que contribuïxen a això, creus que hi ha futur en esta secció?

Crec sincerament que és el futur del Club. És la secció que més possibilitats de creixement té i on tenim una millor situació respecte a la resta de clubs del nostre entorn.

Un júnior molt competitiu amb jugadores que porten molts anys juntes, un infantil que també competix a un bon nivell i un aleví que va creixent

23) A les teues dos filles les entrena Paco Lleches,.. Quina opinió tens de Paco com a entrenador i com a persona?

Des que va arribar al Club, Paco ha sigut per a mi el referent com a entrenador; sense ofendre a ningú, per a mi és el millor entrenador que disposa el Club, amb grans coneixements i amb una gran facilitat per a explicar-los; i per damunt de tot això una paciència infinita … i què difícil resulta moltes vegades tindre eixa paciència!

Però si com a entrenador per a mi és de 10, com a persona és d'11. No conec a cap altra persona en què podria depositar tota la meua confiança, bo si Pepe Oltra. Amb persones com ells, el Club està en les millors mans.

24) Com a pare de 2 jugadores del club Quin creus que ha de ser el paper que exercisquen els pares?

Este tema és complicat. En els primers anys teníem pares que la seua implicació amb el Club era mínima o nul·la, conforme l'escola ha anat creixent, esta implicació ha augmentat, però també els problemes.

L'ideal per al Club són pares que estiguen sempre en disposició d'ajudar, que vinguen a vore als seus fills, que els animen, que no creen problemes amb els contrincants i amb els àrbitres i que assumisquen i respecten les decisions que es prenen pel Club i els tècnics. Tot això és molt difícil i algunes vegades alguns d'estos objectius no es complixen.

El que hem de plantejar-nos molts pares és que no podem passar de ser una ajuda per als nostres fills i el Club on es desenvolupen, a passar, per la nostra actitud, a ser un problema per als dos.

25) Les teues filles porten anys jugant a bàsquet en el club Què els ha aportat fins a la data i que esperes que l'aportació el bàsquet en el futur?

D'entrada els aporta una vida sana i rodejada de valors com l'esforç, el sacrifici, la disciplina, la solidaritat i l'amistat, molt positius tots ells per al seu creixement com a persones.

26) En qui t'agradaria que es miraren (del club) les teues filles i prengueren com a model de jugadores?

Si es tracta de compromís, dedicació, esforç, disciplina … crec que un exemple pròxim a elles molt be podria ser Gloria, sempre dóna el màxim en tot el que fa.

27) Com veus el futur de l'equip Sènior a curt i mitjà termini?

Complicat. És un equip molt jovençà, en construcció, però em falta un major grau d'implicació i compromís de la majoria de jugadors dels equips sènior. L'equip sènior hauria de ser l'objectiu a què haurien de voler arribar tots els que s'inicien en el Club, i això, per les raons que siguen encara no ho hem aconseguit i, mentres no ho aconseguim no podrem créixer amb consistència.

28) En els últims anys has estat a càrrec de l'equip júnior braç a braç amb Oscar,.. Què tal l'experiència?

Molt gratificant, però es queda curta. Espere en un futur pròxim poder dedicar-li més temps que el que he dedicat en les últimes dos temporades.

29) Hi ha jugadors en júnior o cadets que puguen arribar al sènior “A” a curt termini? Qui són els jugadors que es vine amb més possibilitats d'arribar?

En el Júnior Manel i Oscar són ja una realitat.

L'equip cadet ha de madurar sense presses. Té moltíssim potencial, tant individual com col·lectiu. No hem de repetir errors passats i hem de tindre paciència amb ells, però sempre des de l'exigència. Si mantenen la il·lusió i l'esforç, molts d'ells arribaran. Podem pensar en Alex Tomás i Nico com els que més possibilitats tenen, però ull amb Alex Escámez, Joan, Ferran, Pepe que estan realitzant una temporada esplèndida.

30) Per a quan et veiem encarregant-te d'un equip?

Espere que molt prompte. Igual més prompte del que podeu imaginar.

31) Quins aspectes deuria millorar el CLUB, al teu entendre, per a seguir creixent?

Les nostres relacions externes han de millorar. La nostra presència en els mitjans ha millorat, però crec que ací tenim un marge important.

Hem d’aconseguir una major implicació dels jugadors en “les coses del Club”

32) Sempre t'escoltem parlar del “sentiment de club”. Podries explicar que et referixes amb això? Què nos diferència als majors dels més jóvens en açò? que es deu?

És molt simple. Els que componen el Club, jugadors, tècnics, directius, pares…han de pensar en clau de Club, no en clau d'equip. Cada un ha de pensar que forma part d'un Club, més enllà que jugue en un equip determinat. Si una determinada actitud perjudica al Club, encara que beneficie a l'equip en què un juga, no és positiva a mig i llarg termini.

Per què no hem aconseguit inculcar este sentiment de club en els vint-i-cinc anys d'existència, potser hauria d'estar en el nostre deure.

El que si estic notant llegint les diferents entrevistes, és que molts dels qui han passat pel Club han entés el que significa després d'haver-lo abandonat, per la qual cosa pense que no tot està perdut...

33) Es diu que ets un tipus molt ben dotat En el vestidor ets dels que s'acatxa a pel sabó o dels altres?

Solc utilitzar gel…

34) Què t'ha aportat el bàsquet a la teua vida? Quins creus que han de ser els valors que deu transmetre el bàsquet?

Vist amb la perspectiva de 25 anys, res haguera sigut igual sense la participació del bàsquet. El Club ha sigut i és part del meu dia a dia, com a part de la meua família, l'he vist créixer, he participat en la mesura de les meues possibilitats al seu creixement, m'he alegrat pels seus èxits i preocupat per les decepcions.

Els valors de sacrifici, treball, tenacitat i camaraderia han d'anar units a la pràctica d'este i molts altres esports.

35) Un consell per als entrenadores del club

S'ha de ser més exigent en alguns aspectes com el compromís, però al mateix temps comprensius amb els problemes que poden tindre alguns dels jugadors més jóvens.

Hem de deprendre a queixar-nos menys i a treballar més. El treball al final sempre preval.

36) Un consell per als jóvens jugadors que tenim en el club.

Res és impossible si es persevera. És més important voler que poder. I que valoren el que s'ha construït, altres no vam tindre les seues oportunitats i hem treballat perquè ells les tinguen…que no desaprofiten el temps, després tot queda en el record…que no s'hagen de lamentar no haver-hi aprofitat cap oportunitat que hagen tingut.

37) Quina ha sigut la decisió més difícil que has hagut de prendre en tots estos anys?

Les decisions més difícils sempre són les que afecten a les persones, d'eixe tipus han sigut poques, però quan s'ha hagut d'apartar a algú, o dir-li que no es compta amb éll…això és molt complicat.

38) Parla'ns un poc del nostre president: Pepe Oltra.

Poques coses més puc dir que no haja dit en múltiples ocasions. Per a mi és el president perfecte. Sempre positiu, amb un cor que no li cap dins del seu gran cos. Que per molt que puguem dir i fer, el bàsquet d'Oliva no li ho podrà agrair mai prou. Per a mi és un verdader orgull haver compartit amb ell tots estos anys, com a jugador, amic i directiu

39) Altres aficions a part del bàsquet.

En l'àmbit de l'esport, la pesca esportiva i el futbol.

40) Alguna cosa que vullgues dir:

El bàsquet és un esport meravellós.

I love this game