A cadascu lo seu... Per Josep Maria Guinot i Galan

Un dia va anar un gitano a confessar-se.

Li havia robat un relonge al capellà.

S'aginolla als peus del confessonari i diu: Ave Maria Purissima. M'acuse, pare, de que he robat un relonge.

El capella li contesta: mire, bon home, per a que se li perdone eixe pecat es menester que li torne a l’amo el relonge que li ha' robat; si no, la confessio no val.

Senyor retor, diu el gitano, ¿ voste el vol?.

De cap manera, diu el confessor, ignorant que el relonge robat era el seu.

Es que li he dit a l’amo si el volia, i m'ha dit que no el vol.

En eixe cas pot quedar-se el relonge.

I el gitano se'n anà a casa en la conciencia tranquila i el relonge en la boljaca.